dimarts, 23 de desembre de 2014

Donut selfies (i altres banalitats)


Ho sospitàvem, ho vèiem… però fèiem els ulls grossos i ningú no ho deia. Sort que la companyia de missatgeria Line ha agafat el toro per les banyes i ha llançat la notícia: som addictes a les selfies, afirma. Un estudi apunta que el 59% de la població de l’Estat espanyol hi està enganxada i que Barcelona és, de fet, la ciutat on més se’n fan.

Però el tema no queda aquí. Aquestes dades, que s’han passejat per uns quants mitjans, han coincidit en temps i espai amb l’esclat d’una nova tendència banal: la donut selfie. Perquè resulta que ara, el que de veritat és guai, és gravar-se la cara amb el mòbil, fent un recorregut d’esquerra a dreta al voltant del cap. Amb aquesta tècnica, a més de mostrar el rostre (com a les selfies “tradicionals”), ensenyem a qui ens mira què hi ha al nostre voltant a través d’un vídeo de 180 graus que ens ressegueix la cara d’un cantó a l’altre i, que per ser francs, mareja bastant.

Per més absurda que sembli, la donut selfie ha tingut èxit i en poques setmanes ha inundat les xarxes socials (el YouTube n’està plagat). N’hi ha que l’entenen com una evolució lògica de la selfie fotogràfica, mentre altres no van tan enllà i asseguren que és tan sols una gracieta més dins l’univers narcisista d’una societat obsessionada per aparentar. També hi ha veus que relacionen el rebombori de les selfies audiovisuals amb una campanya orquestrada per Apple amb l’objectiu de promocionar uns auriculars. I vés a saber, potser és veritat.

El que més intriga, però, és per què això de les selfies ens atrapa d’una manera tan irrefrenable i què ens empeny a fotografiar-nos i fer ganyotes a la càmera fins i tot quan estem sols al sofà. Misteris de la xarxa, o de la vida (potser ja són indissociables). Ara són les donut, i fa uns mesos triomfaven les selfies de cares recent llevades, de fans amb famosos, de friquis amb gats i gossos, de persones que es fotografien en llocs perillosos i de parelles que es feien fotos al llit, encara suades, després d’una sessió de sexe que les havia deixat (representa) extasiades.

Tornem a la donut selfie, però. La seva inventora es diu Karen Chen, viu a Califòrnia i ha difós diversos tutorials on explica com fer els vídeos per a aquesta nova modalitat: entre d’altres consells ―tots plens d’obvietats― la jove ens recomana que flexionem el braç. Una cosa queda clara: ja no n'hi ha prou a somriure a càmera, torçar la barbeta i prémer els llavis per inflar-los de carn... Cal que ens enregistrem el crani d'una orella a l'altra (recordem-nos de flexionar els braços!) i mostrem un paisatge envejable a qui sigui que ens miri des del YouTube, el Facebook o l'Instagram. 

Els temps canvien, i les selfies també ho fan. 




[Article publicat a Núvol el 23 de desembre de 2014]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris