Pàgines

dissabte, 21 de febrer de 2015

Mai no passa res


Al carrer fa fred i camina ràpid. Amaga les mans dins les butxaques. Mentre avança, veu una cadira de rodes amb una dona molt gran, molt vella, tapada amb una manta. Té els ulls entelats i les ninetes buides. Al seu darrera, una noia jove l’empeny a poc a poc amb la mirada perduda o fixada en un punt llunyà de la vorera. Sense parlar-se, passen pel seu costat com una estampa silenciosa i trista. Pensa que l'anciana s'ha quedat sense records, i que la cuidadora voldria no tenir-ne.

A un cantó de la carretera, la façana escrostonada del bloc que fa anys que ningú es preocupa de pintar o restaurar una mica. Als balcons, tots amb banderes (n’hi ha del Barça, d’estelades, d’espanyoles i teles d'aquelles del Tibet), dos veïns xafardegen les obres de la cantonada, recolzats a les baranes i entre les jardineres. 

Una parella amb un cotxet s'enfila a la vorera. Ell porta xandall i ulleres fosques, i ella  ―amb xandall però sense ulleres― l'agafa de bracet. Fumen cadascú el seu cigarro i, entre bafarades de fum i d’alè, diuen coses simpàtiques a la criatura petitíssima que els mira amb cara de fred. 

Una melodia nerviosa s’escola entre el brogir dels cotxes, que frenen i acceleren cada vegada que als semàfors s’hi encén el llum vermell o el verd. La música surt d’un cavallet de fira, col·locat a fora d'una botiga perquè els nens es distreguin una estona i, a canvi d'unes monedes, s'estiguin quiets. La cançoneta és enganxosa i aguda: inquietant banda sonora d’un barri on mai no hi passa res.

I mentre la música es repeteix i s’enfila cap als terrats i els celoberts, dos adolescents es petonegen amb ànsia, amb pressa, com si demà ja res pogués ser el que és. Es magregen dins un portal (motxilles penjades a l'esquena, cossos encaixats a la paret) i entre sospirs accelerats i gemegosos xiuxiuegen que s’estimaran per sempre més.


dimecres, 4 de febrer de 2015

On són les dones?


Des de fa un parell de mesos per Twitter hi corre una etiqueta que val la pena conèixer i fer servir: es tracta del hashtag #onsónlesdones, el codi amb què es denuncia la poca representació femenina als espais d’opinió dels mitjans.

Per més que ens indigni, no és cap sorpresa descobrir que la participació femenina a les tertúlies i als debats de ràdio i televisió és escassa i, en ocasions, pràcticament inexistent. I tampoc ho és constatar que a la premsa escrita les columnes d’opinió signades per dones són una minoria evident. La realitat és aquesta, siguem-ne conscients, i les dades ho corroboren: només un 20% de les persones que intervenen en espais d’opinió són dones, mentre que el 80% restant el conformen ells[1].

Crida l’atenció, si més no, que en aquesta era moderna i informativament revolucionària de què tant ens vanagloriem, els mitjans hagin estat capaços, per exemple, d’adaptar-se al ritme i les exigències boges de les xarxes (actualment hi ha pocs programes sense un compte a Twitter i que no es facin ressò de les piulades), però incapaços de deixar espai per a dones expertes i professionals dins dels seus altaveus.

Amb el hashtag #onsónlesdones es pretén, justament, visibilitzar la invisibilitat femenina als mitjans, on la veu de les dones és permanentment silenciada i, per tant, ignorada. L’etiqueta, que va néixer de manera espontània a la xarxa i que diversos col·lectius feministes han intentat difondre, ha de servir per denunciar el greuge grotesc i exagerat que es repeteix en la immensa majoria de debats i tertúlies.

Publicant el hashtag #onsónlesdones a les xarxes socials cada vegada que detectem una presència nul·la, ridícula o miserable d’opinadores en l’esfera pública estarem contribuint a reivindicar una representació social més equilibrada i justa, lliure de les fantasies d’un patriarcat omnipresent que, encara avui, fa mans i mànigues perquè les dones no xerrem massa, siguem passives i ens quedem a casa.


[1] Dades extretes de l’informe Tenen veu les dones al periodisme d’opinió?, elaborat per l’Observatori Cultural de Gènere amb la col·laboració de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya l’any 2013.


[Article publicat a la revisita Dones el 3 de febrer de 2015; i també al portal Comunicació21 el dia 4 de febrer]