dijous, 12 de març de 2015

Fugaç



Passa només de vegades, de tant en tant, com per art de màgia i quan menys t’ho esperes. De cop, les galtes s’escalfen i una esgarrifança plaent et confirma que sí, que ―per fi!― estàs assaborint un d’aquells moments de felicitat rotunda i inqüestionable.

Prens el sol en una terrassa, conscient que els raigs que t’il·luminen caducaran d’un moment a l’altre... A la vora, una ànima amiga, que no parla perquè sap que hi ha silencis que són més clars que les paraules. El cafè és bo i les plantes maques. 

La sensació és tan agradable que t'estova la ment fins a alliberar-la de pensaments mecànics i cabòries rutinàries: t'enlaires cap a un nou estadi, que és més teu i menys dels altres.

Per uns instants, tota la teva vida (allò que fas, allò que dius, allò que creus, allò que expliques) ha quedat suspesa en l’aire: ja no hi ha paràmetres... I tot encaixa. 

Els segons avancen però no els sents, i ara la plaça et sembla un racó més bell (quasi entranyable!). Quatre nens hi juguen mentre un gat badalla. 

Sense poder fer res per evitar-ho, la realitat s'imposa i el present se'n va, a poc a poc, cap al record, que ja és miratge.

―Ja és l'hora, oi?
Ai, sí. Quina mandra.


4 comentaris:

  1. De vegades hi ha moments d'aquests,aparentment intrascendents, que, sense saber massa bé perquè, els recordes tota la vida.

    jrbarbalba

    ResponElimina
  2. Llàstima de la fugacitat d'aquest moments. Gràcies Berta per compartir amb nosaltres aquest escrit, amb ell pots reviure tantes vegades com vulguis aquesta sensació (jo ja me l'he llegit varies vegades!!)

    Marina

    ResponElimina
  3. Poc a comentar aquest cop; i per dos motius diferents: perquè l'escrit s'explica ben solet i no li calen més interpretacions, i perquè la causa que t'hagi dut a plasmar-lo té infinitament més valor que el guarisme de paraules que qualsevol hi poguem abocar com a afegit.

    Salut!

    ResponElimina
  4. Gràcies pels comentaris! Sí, hi ha moments fugaços que, per més que s'acabin massa d'hora, mai no se'n van del tot... :-)

    ResponElimina

Comentaris