divendres, 1 de maig de 2015

Antídot grimpaire


N’hi ha a totes les feines, o a moltes. Es tracta d’individus aparentment normals, que tan bon punt entren a l’empresa, la companyia o on sigui que treballen emprenen una carrera frenètica i insadollable per arribar al més amunt possible i situar-se a prop de la gent que mana. Es coneixen com a trepes o grimpaires, i són aquelles figures que tenen l’objectiu vital d’escalar posicions laborals a qualsevol preu i atropellant qui faci falta.

Aquest perfil “humà” es pot descriure a partir d’algunes característiques clares: abusa de la primera persona del singular (jo, jo i sempre jo!), aprofita qualsevol oportunitat per penjar-se medalles i sent obsessió pels organigrames, les jerarquies i l'apassionant món dels "càrrecs". Les performances que fa són elaborades, i les seves víctimes acaben sent espectadores involuntàries d’estratègies que, per norma general, són autèntiques fanfarronades.

El fenomen grimpaire és dolorosament abundant i difícil de combatre, però un possible consol per a les persones que el pateixen rau en la certesa de saber que hi ha plaers (molt més interessants, per cert) on no s'arriba a través d'encaixades toves de mans ni confabulacions fal·laces.

Com quan, a la facultat, aquell alumne sortia esperitat darrera el professor així que acabava la classe i el perseguia fins al despatx amb l’esperança de guanyar-se la matrícula d’honor, potser el notable. Mentre el noi corria fins al claustre carpeta sota el braç, camisa suada, respiració esbufegada—, als passadissos la resta de joves comentaven llibres, fumaven, feien amistats i cafès de màquina, flirtejaven, s'enamoraven o, simplement, contemplaven com es movien les flors blanques dels ametllers que hi havia al pati.  

Perquè ja aleshores, i com passa ara, la vida podia ser tot això... O (només) allò altre.

3 comentaris:

  1. M'ha agradat molt l'article (i també la foto). Jo a la facultat era de les que mirava les fulles dels arbres del pati, i encara ho sóc. Així que no arribaré mai enlloc... :)

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Eva! Molt millor mirar les fulles que fer curses pels despatxos, ho tinc claríssim ;-) Merci per la lectura.

    ResponElimina
  3. Cada vegada ho veig mésv així...
















    ja tens gran raó...

    Marina

    ResponElimina

Comentaris