dimecres, 15 de juliol de 2015

La migdiada


Va, vinga, seu al despatx i escriu allò que pensaves. Tens una hora, potser hora i mitja. Va, som-hi, no t’encantis. L'ordinador s'engega a poc a poc... Connectar, obrir, tancar, acceptar, acceptar, cancel·lar i obrir, ja està. Pàgina en blanc, Documento 1. Mmmmh, i ara? 

Apuges la persiana, al pati del bloc no hi ha ni una ànima: és un migdia de juliol i l’únic que es mou és la roba estesa d’un parell de terrasses. La calor, a fora, és inaguantable i sembla que hagi de fondre el ciment blanc de les façanes. En un balcó hi ha una bicicleta embolicada amb plàstics, i en un altre un cubell d’aigua amb una tortuga californiana que li van regalar fa uns mesos al nen de la casa.

Escriu va, que el temps s’acaba... Des de la taula fixes la vista al retall de muntanya que sobresurt per les teulades: els arbres són secs i endevines abelles neguitoses rondinant entre les branques. 

Una mica més avall, just entre el verd i el blanc dels habitatges, una línia recta i asfaltada: l’autovia per on de dia i de nit circulen cotxes de gent asseguda sota sostres de llauna. N’hi ha que pugen, n’hi ha que baixen... On deuen anar? Viatgen? Tornen de treballar? I qui hi va? Parelles felices? Parelles barallant-se? Joves somiadors en ple any sabàtic? Rodamons llunàtics? Des de la finestra només veus els cotxes durant uns segons perquè passen molt ràpid.

L’aire que entra de fora és més calent que el que ja hi ha a casa. D’un menjador en surt l’àudio del mundial de motos i s'entreveuen uns peus descalços. Tot és quiet, però els minuts avancen... I no has escrit res, encara.

Tornes a mirar els arbres secs, i la carretera, i en un balcó hi apareix una dona que remena el mòbil com si enviés missatges. Sobre què volies escriure? Va, que el temps vola! La senyora torna a ficar-se a casa i abaixa la persiana. Només es mou la tortuga, ara. I unes garlandes estiuenques a la terrassa de l’àtic.

El so de les motos, que t’arriba debilitat i esmorteït pel vapor dels totxos, s’ha fos en el silenci d’una comunitat endormiscada. Entre el brunzir suau dels motors, però, aviat sents un gemec i de seguida un altre: d’una de les finestres de l'escala en surten esbufecs rítmics (tu n’imagines els cossos, els llavis, els  dits i les cames) que s’acceleren tremolosos fins a esclatar en un crit que ressona per tot el pati. L'udol de l'orgasme es propaga, incontrolable, per parets i persianes...

Malgrat l'escàndol veïnal res no sembla alterar-se: és l'hora sagrada de la migdiada. Les motos segueixen fent voltes dins la pantalla plana, la tortuga estira el coll (i després l'amaga) i els cotxes s’avancen, els uns als altres, per una autovia interminable. 

No has escrit ni una paraula. 


divendres, 3 de juliol de 2015

It's just a tampon


És cert i innegable que el fenomen selfie està incòmodament lligat al narcisisme i al "postureig", i a les ganes d’agradar a qui ens mira des del Facebook o el Whatsapp. Això ho tenim superat, i és una evidència que ja no ens molestem ni a discutir per massa òbvia. Ara sóc aquí, ara sóc allà, ara prenc el sol amb ulleres i tinc el cabell moll. D’acord, cap novetat.

Però quan sembla que hem assumit que som éssers pendents de l’aparença i que ens xala fotografiar-nos de mil i una maneres per compartir la nostra imatge per telèfons i xarxes, és estimulant descobrir que, de vegades, hi ha selfies que poden ajudar-nos a combatre injustícies o, com a mínim, a repensar la visió que tenim del món.

Aquests dies, al Regne Unit ha nascut una campanya per recaptar fons per millorar la situació de nenes de països en desenvolupament que no tenen accés a unes condicions mínimes d’higiene durant la menstruació. A part de donacions, la campanya impulsada per una ONG demana al públic que es faci selfies amb tampons i les pengi a les xarxes socials. L’objectiu és contribuir a trencar l’estigma que encara avui existeix sobre un procés tan natural com el cicle menstrual, ja que el fet que segueixi sent un tema tabú té una clara relació amb la discriminació que pateix la dona arreu del món.

En pocs dies, la xarxa s’ha omplert de fotografies d’homes i dones mirant a càmera amb un tampó i acompanyats del hashtag #JustATampon (que ve del lema: només és un tampó). Les selfies en qüestió volen canviar la percepció que encara es té de la regla, que continua sent una “cosa a amagar” tant a països pobres (com als que es destinaran els diners de la campanya) com a la nostra societat.  

Una bona mostra d’aquesta voluntat d’invisibilitzar la menstruació també al món “desenvolupat” la trobem, per exemple, en el tractament que se’n fa als anuncis de tampons i compreses, on l’únic que sembla important és que la dona entengui que, quan menstrua, ningú ho ha de notar. Aquest estiu, en una campanya de publicitat que imagino multimilionària, Tampax ha envaït les marquesines d’autobusos de pobles i ciutats amb la fotografia d’un cul femení lleugerament tapat amb una calça de biquini. La imatge del cul a banda de ser un clar exemple de cosificació de la dona, que es presenta del tot sexualitzada ve a dir que encara que tinguis la regla pots resultar “atractiva i sexi”, i ensenyar unes cuixes ben depilades i un banyador que és gairebé tan petit com un tanga, sense que ningú sospiti que tens “allò”.


La regla, tot i ser una experiència quotidiana per a milers de milions de dones del planeta, és tractada com un fenomen brut, i aquesta visió no és fortuïta sinó fruit d’un tabú  històric que des de fa segles l'ha relacionada amb la impuresa, el càstig i la imperfecció.  

Tot plegat, podria considerar-se només una anècdota si no fos perquè, a la pràctica, té efectes reals en la percepció que les dones tenim dels nostres cossos i de la nostra naturalesa, que sembla que haguem de corregir o perfeccionar. Més que enfocar la representació del període com una mena de vergonya que s’ha de patir en silenci i discreció, seria bo dedicar més temps a explicar a dones i nenes què és el cicle menstrual, quines són les seves fases, com ens afecten i què ens poden aportar.

Finalment, tampoc podem reduir-ho a ximpleria perquè resulta que aquest estigma antropològic també té repercussions en l’economia de les dones, des del moment en què a l’Estat espanyol, per exemple, s’aplica un IVA del 10% als productes d’higiene com les compreses i els tampons, tot i ser articles de primera necessitat per a la població femenina. Al Canadà aquest mes de juliol s’han eliminat els impostos sobre aquests productes, i a Austràlia i al Regne Unit hi ha enceses campanyes ciutadanes que ho reivindiquen i que recentment han aconseguit ser notícia.

Amb les fotografies de #JustATampon es vol lluitar contra l’estigma arreu del món i també exigir que el material d’higiene femenina estigui lliure d’impostos. Benvingudes siguin, en definitiva, selfies com les de #JustATampon, pensades per remoure consciències i esmicolar la foscor amb què, des de fa anys i panys, hem concebut la naturalesa dels nostres cossos. It’s #JustATampon, sí. Però les selfies amb tampons que circulen per Internet són, a més, una eina de denúncia i mobilització. 

[Article publicat a Núvol el 2 de juliol de 2015, i a Vilaweb el 9 de juliol de 2015]