divendres, 2 d’octubre de 2015

El cap (tallat) d'Inés Arrimadas


Abans d’ahir, en una entrevista a El Mundo, la cap de l’oposició Inés Arrimadas va aparèixer decapitada: la fotografia que acompanyava el text amb les preguntes i les respostes mostrava només el seu tors (del pit fins a la cintura), però li tallava el cap i, per tant, la cara. Per acabar-ho de rematar, en un segon pla s’hi perfilava el rostre somrient del president de Ciutadans, Albert Rivera, des d’un pòster situat just darrere de l’entrevistada. D’ell, se n’ensenyava la cara; d’ella, només el cos.

Davant les crítiques rebudes, que aviat van encendre les xarxes i van acusar El Mundo d’un tractament sexista i denigrant, el diari es va afanyar a publicar una explicació en què membres de la redacció asseguraven que la composició de la foto responia a criteris artístics, que el que es volia era centrar l’atenció en els braços i les mans de la política i que de masclisme, en aquella imatge, no n’hi havia per enlloc. Per desgràcia, però, de masclisme, en aquesta imatge sí que n’hi ha, i molt.

Publicar una entrevista on la persona entrevistada aparegui sense cap seria inconcebible, sense anar més lluny, en qualsevol dels altres sis candidats a les eleccions del 27S. Us imagineu una entrevista amb Romeva, Albiol, Baños, Rabell o Iceta fotografiats només de pit i panxa, on el rostre no hi fos? Esborrar la cara d’algú en una fotografia és una manera de despersonalitzar-la, d’objectualitzar-la i, en el cas de les dones, sovint també de sexualitzar-les.

Per si no fos prou desmoralitzant que a unes eleccions al Parlament (a ple 2015!) només una de les set formacions hagi tingut una dona com a cap de llista, resulta que quan se l’entrevista en un mitjà se li esborra la cara i només se li fotografia el cos. Que la decapitació fotogràfica l’hagi patit l’única candidata ―i no cap dels altres sis candidats a aquestes eleccions― no és casualitat ni fruit de l’atzar, sinó que, per més que ens consti reconèixer-ho, és el resultat de pràctiques i tics masclistes que, de tan interioritzats, ens semblen normals.

Els estereotips de gènere persisteixen i els mitjans de comunicació els reprodueixen constantment, potser fins i tot sense ni adonar-se’n o ser-ne massa conscients. A la majoria d’entrevistes i notícies on aquests dies es fa referència a Arrimadas, per exemple, es fa constar que és una dona “atractiva” o “guapa”, mentre que en la resta de candidats del 27S els detalls sobre el físic no són destacables (semblarien fins i tot impertinents). Perquè les dones que aconsegueixen fer-se un lloc a l’esfera pública aviat se les jutja pel seu físic, pel seu vestuari o per la seva vida privada, o bé se les intenta ridiculitzar criticant característiques que en un home serien talents.

Fotografies com la d’El Mundo no són, en absolut, una ximpleria inofensiva, sinó una contribució directa a la nostra percepció del món. Trobar imatges de dones sense cap als diaris ens hauria d’indignar a tots i totes, independentment de les nostres conviccions polítiques o de qui haguem votat a les eleccions. Per injust. Per discriminatori. Per insultant i vergonyós. Perquè si ja és trist que de dones en posicions de poder n’hi hagi poques, encara ho és més que les poques que hi ha se les fotografiï de coll en avall, com si fossin un simple cos, un moble o un gerro de flors.

[Article publicat a Núvol el 2 d'octubre de 2015]

1 comentari:

  1. Sóc periodista (home), i estic d'acord amb tota la crítica que fas sobre el sexisme imperant als mitjans de comunicació i a la societat.

    Però en total desacord amb la interpretació sobre la foto: la retallada del cap té, per a mi, criteris periodístics (i artístics): es vol significar que el seu cap és el que apareix darrera. Seria com si captéssin a Artur Mas en un moment de posar-se o treure's la corbata i es pogués interpretar (visualment) que està amb la soga al coll.

    Dir que li han retallat el cap perquè és dona és forçar tant la història com dir (per exemple, com fa en Rajoy), que el SÏ a la independència només ha tret el 36% dels vots al 27S. Arribats a aquest punt, algú es podria molestar perquè no s'ha entrevistat a Miquel Iceta i interpretar-ho que és una mostra de rebuig a la gent homosexual.

    ResponElimina

Comentaris