diumenge, 18 d’octubre de 2015

Una vida sense mòbils?


La vida és plena de contradiccions. En tenim nosaltres, com a individus, i en té el món. Resulta que un fotògraf de Carolina del Nord de nom Eric Pikersgill va decidir fa uns mesos reflexionar sobre l’impacte que tenen els telèfons mòbils en les nostres relacions. Volia plasmar, explica, fins a quin punt la tecnologia ens atrapa i per això va fotografiar un munt de gent que mirava el mòbil en tota mena de situacions quotidianes... En el moment de disparar la càmera, però, els treia l’aparell de les mans i els demanava que actuessin com si encara tinguessin la pantalleta al davant. El resultat és una col·lecció d’imatges de gent capficada i amb la mirada clavada en un mòbil que no es veu.

El projecte fotogràfic, que Pickersgill ha anomenat Removed, ha esdevingut viral i des de fa unes setmanes s’ha escampat per mitjans de comunicació d’arreu del món. El cert és que les fotografies de Removed toquen la fibra, per incòmodes i reveladores d’una veritat que preferim no remenar més del compte... I és justament perquè ens hi reconeixem que, tots plegats, hem corregut a compartir les imatges per la xarxa: no deixa de ser poètic (e-poètic?) que les mateixes pantalles que l’artista qüestiona hagin estat les responsables de catapultar la seva obra i dur-lo a la fama.

Segons recorda, la idea de l’obra va néixer en una cafeteria, on un matí hi havia un pare i dues filles que no apartaven la vista dels seus mòbils mentre la mare, callada, mirava cap a fora. Poc després d’aquest episodi, Pickersgill va adonar-se que cada nit, quan anava a dormir, la seva parella i ell consultaven el telèfon fins a adormir-se: “The very last thing we are in contact each night is our cold illuminated device”, admet ell mateix en un vídeo sobre el projecte.     


I mentre les fotos de Pickersgill corren d’una xarxa social a l’altra i omplen pàgines de diaris, sabem per un estudi recent [1] que les persones que tenim mòbil el consultem una mitjana de 150 vegades al dia, l’utilitzem també durant els àpats (siguin sols o en companyia) i en un 91% dels casos el tenim sempre molt a la vora o pràcticament a tocar. Ah, i encara una altra dada: una tercera part de nosaltres no se separa de l’smartphone ni tan sols per anar al lavabo.

El poder hipnotitzador del mòbil, que ràpidament ens aïlla de tot el que ens envolta, es veu reflectit en cadascuna de les imatges de Pickersgill, on les persones que hi apareixen semblen viure alienades entre elles, penjades d’una òrbita llunyana. “Quan més fotografies feia, més conscient era de la meva pròpia addicció”, afirma l’autor, que aquests dies (i precisament gràcies a la xarxa) no para de rebre missatges de navegants, periodistes i mitjans internacionals.

La vida és plena de contradiccions, sí. I en aquesta història —com en tantes altres—, la paradoxa és insalvable.
  


[1] L’estudi és d’Arbitrion and Edison Research.


[Article publicat a Núvol el 17 d'octubre de 2015]

3 comentaris:

  1. Les fotos impressionen. També ho farien si no hagués tret els trastets, però així encara més. Les estadístiques de l'informe també impacten.el mòbil al bany?!? Pff!

    El que passa és que el poder hipnotitzador del mòbil l'acabes patint encara que no en tingues, o no l'uses, com la mare del bar.

    ResponElimina
  2. Hola Eva! Això segon que dius és interessant: encara que no tinguis mòbil no pots escapar dels seus poders... Per cert, aviat vull escriure un article sobre la gent que no té mòbil. Potser em posaré en contacte amb tu, que no en sou gaires!

    ResponElimina

Comentaris