dimecres, 2 de desembre de 2015

El club antiselfies


Les selfies són ja quelcom quotidià, amb què ens hem acostumat a viure i que rebem a través de totes les xarxes. I és que a Internet ―on ja no ens hi connectem a estones, sinó que hi estem permanentment connectats― la selfie és el pa de cada dia: ens en fem nosaltres, i la resta del nostres contactes també se’n fa.
Però com amb tot, la gràcia (o la desgràcia) de les coses està en la seva mesura o desmesura: en altres paraules, en la intensitat o obsessió amb què ens hi aboquem. Per tots és fàcil situar al nostre cap alguns dels contactes virtuals que “abusen” pesadament de la tècnica i ens omplen els grups de conversa d’imatges seves a cada moment (ja sigui prenent cafè, entrant al gimnàs o prenent el sol a la plaça amb cara de felicitat). I és que hi ha gent ―no passa res― a qui li agrada mostrar-se més que a altra.
La selfie en si no té res criticable: és tan sols una manera d’explicar-nos, d’interpretar-nos, de comunicar-nos. En aquest sentit, hi ha interessants estudis de narratives personals que, sota el nom de selfiestories, relacionen l’autoretrat amb el discurs de la pròpia existència i la identitat, així com també línies de recerca que la vinculen a accions de denúncia i moviments socials.
També és cert, però, que per a algunes persones l’autofoto acaba sent una dèria passada de voltes: una necessitat que busca un premi, que es tradueix en likes, emoticones o cors de Twitter i Instagram. En aquest sentit, també hi ha teories que lliguen l’abús de selfies amb la baixa autoestima, el narcisisme, la inseguretat i fins i tot la falta de sexe, així com amb l’individualisme d’una societat on ni tan sols per fotografiar-nos ens cal relacionar-nos (el famós pal extensible fa les excel·lències de l’autofoto en soledat).

Justament per reflexionar sobre la cascada d’autoretrats que cada dia té lloc als nostres murs virtuals, a Suïssa ha nascut The Anti-Selfie Club, una proposta artística que demana la col·laboració de totes aquelles persones que n’estiguin una mica fartes, de rebre tants i tants autoretrats. Per unir-se al club només cal entrar al web del projecte, deixar que una webcam ens enfoqui la cara i fotografiar-nos. Si ho fem, veurem com enlloc de plasmar la nostra cara, la plataforma la taparà amb una figura geomètrica de color negre (pot ser un triangle, un quadrat, un cercle o un rectangle) que simbolitza una autocensura al narcisisme i que alhora és una picada d’ullet a la coneguda pintura Quadrat negre, de Kazimir Malévitx, de la qual aquest 2015 se’n celebra el centenari.
Un cop feta la fotografia, la nostra imatge (amb el rostre esborrat per la figura que haguem seleccionat) passarà a formar part de la col·lecció d’antiselfies d’aquest iniciativa, que es pot visitar per Internet i que complementa una exposició que la Fondation Beyeler de Riehen (Basilea) dedica al suprematisme de Malévitx. Així que ja ho sabeu, si esteu farts de rebre selfies per tot arreu podeu unir-vos a la crida i deixar constància de la vostra protesta fent, de passada, un homenatge al pintor ucraïnès.

[Article publicat Núvol l'1 de desembre de 2015]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris