dissabte, 5 de desembre de 2015

Estimat Facebook: no em vull operar els pits




Les xarxes socials han revolucionat de dalt a baix la manera de relacionar-nos, de comunicar-nos i d’informar-nos, d’acord. Però, alhora, i per més que a través del seus dissenys atractius ens semblin la cosa més moderna i cool, són transmissores de valors i patrons que discriminen la dona i perpetuen (molt eficaçment, per cert) la desigualtat per raó de gènere.

Ser dona, tenir un perfil a una xarxa social i rondar els 30 anys equival, a la pràctica, a ser víctima d’un bombardeig constant d’anuncis per millorar el teu aspecte físic, que (per més que t’hi esmeris) mai no acabarà d’encaixar amb el model ideal que t’intenten vendre a qualsevol preu. Com a usuària activa de Facebook i Twitter, aquests darrers mesos he rebut anuncis per operar-me els pits, per inflar-me els llavis, per aprimar-me, per reduir les potes de gall, per rentar més bé els plats, per fer-me tests d’embaràs, per tenir un ventre pla i per comprar-me lligacames.  


A les xarxes, el degoteig de missatges per estar guapes, cuidar la casa o reproduir-nos és continu i, segons he pogut compartir amb amigues, es produeix simultàniament als murs i timelines de moltes noies d’edats semblants. Hi pot haver qui digui que no passa res, que és publicitat, que som objecte del màrqueting i que ja ho té això, el capitalisme. Però resulta que els missatges que rebem les dones a través de les “revolucionàries” xarxes socials són un fidel reflex de la pressió estètica que patim, així com de la violència simbòlica que suposa la imposició d’uns cànons de bellesa impossibles i, per tant, cruels. I és que no hi ha millor negoci que el que et fa creure que el teu cos és imperfecte i que et calen productes per refinar-lo i corregir-lo, com explicava la periodista Mònica Planas en aquest article.

La cançoneta és incessant: Has de fer goig. Has de cuidar-te. Has d’aconseguir ser com les models que omplen les pantalles i somriuen al teu davant. I si a això hi sumen que les xarxes censuren directament certes visions de la dona, el drama ja és total: perquè als murs virtuals hi trobem només una sola representació del cos femení que, vés per on, és la que segueix el patró de l’ull masculí. Per comprovar-ho, només cal seguir la censura de fotografies, tant a Facebook com a Instagram, de dones que amamanten, que no es depilen, que ensenyen els mugrons o que menstruen.


Rebre invitacions per operar-nos els pits o comprar-nos unes calces que realcen les natges mentre llegim tuits és una tocada de nassos, però també un senyal d’alerta, un avís. La cascada d’anuncis per corregir el nostre físic condiciona la visió que tenim dels nostres cossos i de nosaltres com a persones i, alhora, alimenta un imaginari col·lectiu en què la dona segueix sent valorada pel seu aspecte, viu per complaure els homes i té un paper passiu.

Que no ens enlluerni el format innovador dels anuncis que ens martiritzen, ni ens impressionin els M’agrada ni els ocellets blaus que piulen... Hem de construir una mirada crítica, capaç de desemmascarar l’estratègia recargolada d’un societat que ens prefereix insegures i acomplexades. Perquè el pitjor que podria passar és que aquesta tempesta de valors perversos es percebés com a normal o, pitjor encara, com a moderna.

[Article publicat al blog de Projecte Ella el 4 de desembre de 2015] 

2 comentaris:

  1. Amb mi tenen un mal negoci... Però això em consola poc :'(

    El blog de "Projecte Ella" és molt interessant, gràcies!

    ResponElimina
  2. Hola Eva! Sí, des de Projecte Ella duen a terme projectes que estan bé, interessants i necessaris. Avui, per cert, he tornat a rebre l'anunci per operar-me els llavis, quina obsessió! Sort que amb nosaltres dues no faran ni un duro ;-)

    ResponElimina

Comentaris