dimarts, 15 de desembre de 2015

La bombolla


Té les galtes enceses pel desig, encara, i nota la seva olor a cada plec d’aire que respira. Ja s’ha fet de dia, i hi ha tanta boira que amb prou feines endevina el paisatge que l’acompanyarà fins al metro. 
De camí a casa, el món li és invisible: ni cotxes, ni fanals, ni gossos que arrosseguen humans per voreres grises. Només sent aquesta flaire, aquesta olor inconfusible que sembla que l’embolcalli en una bombolla fràgil que es resisteix a fer desaparèixer. Camina a poc a poc per conservar-la, perquè no exploti, per no perdre-la, pop!, com totes les coses boniques que sabem efímeres (o irrepetibles). Vol refugiar-s'hi una estona més, retenir-la tremolosa però intacta tants segons com sigui possible... I abans que peti, recordar (un per un) els petons que s'han fet quan la ciutat dormia i avions intermitents creuaven el planeta.


4 comentaris:

Comentaris