diumenge, 10 de gener de 2016

L'habitació del costat


A l'habitació del costat una dona riu fins a esgargamellar-se. Té el televisor a tot drap i parla amb un home de veu ronca que li fa bromes barroeres i tus cada dues paraules. Se'ls imagina estirats al llit, xuclant Malboros amb una ànsia amarga (al terra, llaunes de cervesa buides, rebregades i plenes de cendra). 

Fan zàping, i del canal d'esports salten als anuncis, i dels anuncis al reality. Entre els llençols, tacats de tabac i amb engrunes de pizza, també hi ha restes de la roba que s'han anat traient en un ritual après de memòria, just després d'engolir la tarrina de gelat que han encarregat de postres (era una promoció especial per a sopars, els ha explicat la noia, quan han trucat). 

El fum dels cigarros s'enlaira dins l'habitació fosca il·luminat per les imatges barrejades i caòtiques i quan arriba al sostre fa espirals de boira hipnòtica sobre el matalàs on jeuen els cossos.

La dona ja no riu, i l'home ja no parla. El xivarri de la publicitat, que ressona per tota la planta, és l'himne d'una resignació covarda (no hi ha lloc per a la nostàlgia!): com si els crits de la pantalla fossin, per a tots dos, anestèsia i esperança.

2 comentaris:

Comentaris