dimecres, 24 de febrer de 2016

De sexe, joves i ruletes


Faré allò que no s’ha de fer mai d’escriure sobre una cosa que he sentit dir, però que no sé si és certa del tot. Però ho faré, sobretot, perquè es tracta d’una informació que m’ha deixat impactada des de primera hora del matí i fins ara, que encara m’apareix com un flashback.

En una conversa informal, a l’hora de l’esmorzar, una companya m’ha explicat (que li havien explicat) que joves universitaris de Barcelona fanfarronejaven l’altre dia de divertir-se amb una pràctica sexual nova. Resulta que la duen a terme grups de nois i noies de la ciutat en un context de botellón on, en un moment determinat, les noies es col·loquen d’esquena als nois, l'una al costat de l'altra, i s’abaixen els pantalons: el joc consisteix a veure quin dels nois és capaç de penetrar més noies abans de tenir un orgasme. Així de simple, i així de salvatge.

Com que em costa de creure que això passi, i que passi aquí, he entrat al Google per intentar fer una mica de recerca i de seguida m’han aparegut notícies sobre el fenomen: es tracta d’una “moda”, diuen els diaris, d’una tècnica coneguda com la “ruleta sexual”. Fantàstic. Llegint les informacions, veig que totes incideixen en els perills que comporta tant pel que fa a les malalties de transmissió sexual com a embarassos no desitjats. Del que no es parla tant, però, és del que representa que gent tan jove visqui i entengui la sexualitat d’una manera tan aberrantment masclista, androcèntrica i patriarcal.

I és que per més que ens repetim un cop i un altre que la nostra societat és molt més igualitària que fa uns anys, no deixa de ser evident (ho tenim davant dels nassos) que moltes vegades aquesta igualtat és només un miratge. Un bon exemple d’aquesta fal·làcia el trobem en la sexualitat on, encara que ens pugui semblar surrealista, sovint hi continua imperant un model en què el plaer de la dona es margina i es nega de forma sistemàtica. Un model, en definitiva, on el que compta de debò és el plaer del mascle. 


No costa massa d’imaginar que en el “joc sexual” d’aquestes colles siguin sempre ells els que arribin a l’orgasme, i que difícilment puguin ser elles les que el tinguin. Com tantes i tantes dones al llarg de la història, les joves que accedeixen a jugar-hi passen a ser, automàticament, una mena de proporcionadores de plaer que no demanen res a canvi. Elles són passives i submises, i ells són actius. De fet, seran els nois, sempre, qui marcaran quan finalitza la trobada: quan ells acabin, elles també ho faran. 

A Catalunya, com al conjunt de l’Estat, no hi ha cap assignatura d’educació sexual obligatòria des que Wert va retirar la polèmica Educació per a la Ciutadania. Als instituts, quan es fan xerrades sobre el tema és a través de les hores de tutoria i sempre a decisió de cada centre. Els i les adolescents saben què és un coit, però el que potser encara no tenen tan clar és que el sexe va molt més enllà d’això i que perquè una noia s’ho pugui passar bé no n’hi ha prou a posar un preservatiu i copular (que amb això no n’hi ha ni per començar!).

Per més que ens creiem una societat alliberada, on les relacions s'inicien a edats primerenques i on tothom pot tenir múltiples amants, la base del problema segueix sent la mateixa. No hi ha una igualtat real, tampoc, en el model de sexualitat (heterosexual) en voga, que és el mateix amb què ens bombardegen els videoclips, els anuncis i les pel·lícules (des de les comèdies romàntiques fins a les pornogràfiques). No hi és ara, no hi era fa 100 anys. I no hi serà mai si no ens comprometem a reivindicar-lo i a lluitar per una societat on les dones puguem empoderar-nos, també, del nostre potencial sexual.


9 comentaris:

  1. És massa heavy! Tot plegat sembla que anem més cap enrrere que cap endavant. Molt bona entrada Berta

    ResponElimina
  2. Gràcies Julia! Ja, és que no entenc com encara estem així, és trist i alarmant... Molts feina a fer! Petonàs

    ResponElimina
  3. Bufff què fort!!! No en tenia ni idea.

    Què trist...

    ResponElimina
  4. Jo ja n'havia sentit a parlar i també em vaig quedar molt impactada

    ResponElimina
  5. Sí, ara veig que més gent en té constància... Cosa que encara preocupa més! Merci per la lectura, com sempre :-)

    ResponElimina

Comentaris