dimarts, 8 de març de 2016

Facebook, bruixes i poesia


En aquests temps (surrealistes) en què es denuncien poetesses que reciten poemes sobre dones i ventres, Facebook no s’ha volgut quedar enrere i ha decidit posar-se les piles en això de censurar la poesia. Aquesta vegada li ha tocat el rebre a l’escriptora Luna Miguel, madrilenya instal·lada a Barcelona, que en qüestió d’hores ha vist com els versos que havia penjat a la seva pàgina de Facebook deixaven de ser visibles i com, a més, el seu compte a la xarxa social desapareixia.

Els versos esborrats eren del poema Balada de la masturbadora solitària, d’Anne Sexton, i acompanyaven una imatge de la portada del nou llibre de l’autora madrilenya: un assaig que surt publicat aquest març sota el títol El dedo. Breves apuntes sobre la masturbación femenina (Capitán Swing, 2016).  La portada del llibre no mostra res de l’altre món: tan sols el dibuix d’un dit índex assenyalant una línia corba, que podria ser el cos d’una dona o qualsevol altra cosa. Resulta, però, que per a Facebook parlar en un post de masturbació femenina, encara que sigui d’una manera gens explícita, és una  obscenitat inassumible.

Luna Miguel explicava ahir al seu blog la seva sorpresa i el seu disgust per haver-se quedat sense pàgina a la xarxa, ja que per a ella és una important plataforma de treball i de difusió de la seva obra (l’autora té publicats cinc llibres de poesia i ha estat traduïda a una desena d’idiomes). També comentava que, feia poc, una amistat li havia preguntat per què dedicava un assaig a la masturbació de les dones si aquest era un tema que ja estava superat i que, en cap cas, seguia sent un tabú dins la nostra societat. La retirada fulminant tant de la portada com del poema, però, són una mostra evident que això no és veritat.

Portada del llibre

La sexualitat femenina, que ha patit una repressió ferotge  al llarg dels segles, segueix incomodant determinades mentalitats justetes (o potser n’hauríem de dir perverses). I una de les eines claus d’aquesta repressió ha consistit, justament, a invisibilitar el desig i el plaer femení a través del desconeixement del propi cos: perquè ja se sap que si una possibilitat s’ignora i no s’explica (ni tan sols s’esmenta) és com si, a la pràctica, no hi fos.

Que encara avui molesti i esveri que un llibre parli de masturbació femenina és una bona mostra de l’èxit d’aquesta repressió i, alhora, la constatació que les xarxes socials ―malgrat tenir una aparença moderna i semblar-nos trencadores en molts sentits― són espais hipòcrites on s’accepten amb entusiasme certes representacions del cos de la dona (fotografies de noies sexis anunciant productes, per dir-ne alguna) però on se’n prohibeixen d’altres (com la portada de l’assaig d’aquesta autora, per exemple).

Però a banda de la connotació misògina i retrògrada que suposa que no es pugui parlar de masturbació femenina a Facebook ―i que molesti veure-hi escrita la paraula clítoris, com al Saló de Cent va molestar sentir-hi recitar la paraula vagina―, també ens hauria de fer posar els pèls de punta que les xarxes socials s’hagin atrevit, aquest cop, a censurar un llibre. Com si, tot d’un plegat, Facebook pogués decidir quines lectures són aptes i correctes per a nosaltres i quines no ens convenen i cal que ens siguin amagades. Com si les xarxes, tan modernes elles, tinguessin la potestat de llançar llibres a la foguera i cremar bruixes (i poetesses).


[Article publicat a Núvol el 6 de març de 2016]

2 comentaris:

  1. Mentalitats justetes que, d'algun manera, dominen el món. Com sempre ha sigut. De vegades sembla que no hem avançat gens...

    ResponElimina
  2. Exacte: justetes, perverses però poderoses, per desgràcia... Abraçada!

    ResponElimina

Comentaris