dimecres, 23 de març de 2016

M'agrada la gent


M’agrada la gent que riu. I la gent que fa coses. I la gent que sap parlar, però que (enlloc d’escoltar-se) et sap escoltar. M’agrada la gent que té idees, la gent que crea, la gent que lluita. M’agrada la gent que no s’aferra a la queixa com a excusa per no moure fitxa. M’agrada la gent que no es troba més interessant que la resta. M’agrada la gent que no necessita trepitjar ningú per poder créixer. M’agrada la gent que, si mana, ho fa sense cridar (ningú es mereix que el bordin, i encara menys en una feina). M’agrada la gent que quan estima, simplement sent que ho fa. M’agrada la gent que vol aprendre, que vol saber, que vol comprendre...

M’agrada la gent que es contradiu, de vegades. La gent que s’equivoca, la gent que dubta, la gent que bada, la gent que prova. M’agrada la gent que reivindica la sorpresa com a actitud vital. I m'entristeix, profundament, la gent que sempre té respostes.

(M’agrada, en definitiva, la gent que és lliure, suposo).


1 comentari:

Comentaris