eren un secret callat,
que no existia.
I la primavera s'intuïa
sense haver arribat.
Érem una anècdota,
una coincidència,
una casualitat.
I les papallones (volaven per tot arreu, aquells dies!)
una coincidència,
una casualitat.
I les papallones (volaven per tot arreu, aquells dies!)
ens llepaven cada dit, cada mà, cada cuixa.
No érem res, tu i jo, és cert.
Però podíem ser-ho tot (i ho sabíem).
No érem res, tu i jo, és cert.
Però podíem ser-ho tot (i ho sabíem).
Ai l'amor...
ResponEliminaMarina