divendres, 4 de març de 2016

Papallones


Les ganes de tocar-nos 
eren un secret callat, 
que no existia. 
I la primavera s'intuïa 
sense haver arribat. 

Érem una anècdota,
una coincidència,
una casualitat.

I les papallones (volaven per tot arreu, aquells dies!)  
ens llepaven cada dit, cada mà, cada cuixa.

No érem res, tu i jo, és cert.
Però podíem ser-ho tot (i ho sabíem).


1 comentari:

Comentaris