Papallones

Les ganes de tocar-nos 

eren un secret callat, 

que no existia. 

I la primavera s'intuïa 

sense haver arribat. 

Érem una anècdota,
una coincidència,
una casualitat.

I les papallones (volaven per tot arreu, aquells dies!)  

ens llepaven cada dit, cada mà, cada cuixa.

No érem res, tu i jo, és cert.
Però podíem ser-ho tot (i ho sabíem).