diumenge, 20 de març de 2016

Primera nit de primavera


―Potser la millor manera d’immortalitzar un instant és no fotografiant-lo ―li deia ella, amb els ulls clavats a l’espectacle de núvols que s’alçava rere les muntanyes. El miraven des del balcó. Ell fumava, ella ja no.

―Saps què deia Stendhal? ―seguia, com pensant en veu alta (i des de molt endins de l’ànima)― Que la bellesa és una promesa de felicitat.

I amb aquest parell d’idees voltant pels seus caps, van restar drets al balcó, amb els braços recolzats a la barana, l’un al costat de l’altra, fins que el sol ja no hi era. I els núvols, mica en mica, van passar del rosa al lila, del lila al gris i del gris a l’encanteri fosc i emocionant de la (primera) nit de primavera.

No els calia res més, de vegades. Tenir-se a la vora i saber-se còmplices de la fragilitat del present. Com ara, com fa un moment. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris