dilluns, 28 de març de 2016

Volta Masclista a Catalunya

Josep Lago AFP
Que una de les curses amb més tradició del món ciclista sigui la de casa nostra, està molt bé. Que aplegui prop de 200 corredors i que circuli pel territori, també. Que sigui una prova eminentment masculina, ja no tant. I que, a sobre, tracti les dones com si fossin objectes sexuals és directament inadmissible.

La Volta Ciclista a Catalunya, que del 21 al 27 de març ha recorregut 1.219,6 quilòmetres per terres catalanes, va finalitzar ahir a Montjuïc, on el ciclista Nairo Quintana va proclamar-se guanyador. Per celebrar-ho, l’organització havia preparat un pòdium on Quintana va rebre el premi de la mà de dues noies (no en sabem els noms) que l’esperaven rialleres amb un ram de flors i unes malles ajustades. No cal dir, que les dues hostesses eren joves i guapes (entenent “guapes” dins els cànons de bellesa establerts, que ja sabem quins són). Les joves tenien una tasca encomanada: restar dretes a l’escenari acompanyant el guanyador, somriure en tot moment, lliurar-li les flors i, en un moment determinat, fer-li un petó. El petó li feien totes dues alhora, una a cada galta, i és justament aquesta instantània la que ha corregut com la pólvora per mitjans i redaccions.

L’esport no només margina les dones (els mitjans de comunicació n'invisibilitzen sistemàticament qualsevol informació esportiva), si no que quan les dones apareixen a les notícies d’aquestes seccions ho fan, sovint, en virtut de gerro de flors. Ahir Quintana guanyava la Volta Ciclista a Catalunya i una part del seu premi consistia a poder abraçar aquestes dues noies dòcils i entregades, que el besaven mentre el públic l’ovacionava: "Quintana agarra su Volta", titulava el diari Marca. I és que el ciclista era un triomfador, i les dues dones que hi havia a l’escenari formaven part del reconeixement que rebia pel seu esforç i la seva dedicació.

Jon Herranz
Ja sabem que el món de l’esport és masclista, però cal repetir un cop i un altre aquesta mena d’escenificacions casposes, que situen la dona en una posició tan ridícula i submissa? Com a país, fer gala d’una de les proves ciclistes més antigues del món és tot un orgull, suposo. Però si aquest prova, que passeja el nostre nom per altres contrades i ens dóna visibilitat com a poble, és coneguda per numerets com aquest, crec que més que enorgullir-nos ens hauria d’avergonyir.


I sí, ja ho sabem que la perfomance de les hostesses besant esportistes és gairebé una tradició en el món de l’esport (masclista com pocs), però de veritat que no podem evolucionar una mica? La Volta Ciclista a Catalunya es finança, en part, amb diners públics a través del patrocini de Generalitat, diputacions i ajuntaments. I està molt bé que es promogui una prova històrica com la Volta, però el que no pot ser és que amb aquests diners s'orquestrin escenificacions que discriminen la dona i la menystenen.

Hi hauria d’haver protocols, dins de la mateixa administració, que vetllessin perquè aquestes situacions no es produïssin: és inacceptable que en  una prova patrocinada amb fons públics les dones ens hàgim de veure així. Si l’esport rep ajuda de les institucions i encara que no ho faci  hauria de comprometre’s a no discriminar les dones tractant-les com a mones de fira que quan se’ls diu que han de petonejar un senyor ho fan i somriuen. Quina mena de referents crea, una cerimònia així? Els homes són els que fan coses, els actius, els protagonistes... I les dones, quan hi són, és sempre en funció del seu aspecte físic, en condició d’anònimes i amb la missió d’adorar-los a ells, que són els que importen.

La Volta Ciclista a Catalunya contribueix, amb aquesta mena d’espectacles, a reproduir clixés que perpetuen i fomenten la violència contra les dones. I això, es miri per on es miri, és un perill social i una vergonya.

[Article publicat a Núvol el 28 de març de 2016]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris