Diu la llegenda
que la primavera és temps de petons amb llengua. La natura esclata, el verd s’escampa
i qui més qui menys fa volar coloms i s'entusiasma. Mica en mica, ens traiem
la roba i seiem en terrasses de sol elàstic. Diu la llegenda que, a la primavera, l'amor s'imposa.
(Al pati de casa, però, les cireres són ―tan sols― flor).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris