divendres, 29 d’abril de 2016

Enyorar-se


Duu sempre una llibreta dins la bossa (entre el moneder, les claus i el mòbil) i un bolígraf de tinta negra i punta fina. Durant el dia l’obre d’amagatotis i hi anota alguna paraula bonica. Potser l’ha llegida, potser l’ha sentida, potser li ha aparegut, tot d’una, des d’un plec oblidat de l’esperit. L’escriu en una de les pàgines i de seguida guarda el bloc per retornar al món que gira. De vegades, al supermercat, fent cua per pagar a la caixa imagina històries i personatges... Però com que té les mans ocupades (duu la nena a coll i empeny el carret metàl·lic) no té temps d’apuntar-les i es concentra ―sense que ningú ho sàpiga ―a gravar les idees a la memòria. 

Els dies avancen atapeïts de correus electrònics, de whatsapps, de reunions, d’encàrrecs, d’anades i vingudes a l’escola, de berenars a la trona, d’estones divertides al parc, de vespres de contes i pessigolles... Però de tant en tant, i fent malabarismes entre rellotges i horaris, esgarrapa una estona per enfilar-se a les golfes de la ment ―n’hauria de dir santuari, potser― i dibuixa, amb mots, els batecs d'una vida que corre massa.

Dins d’aquesta petita cambra, obre la llibreta i en llegeix les paraules: hi ha cops que les diu en veu alta; d’altres, en canvi, intenta entrellaçar-les i imagina un conte que no sap ben bé com comença a créixer dins la pantalla. Aquí només hi és ella (i el text que crea) capbussant-se com un ànec dins d’un mar sense aigua on les idees són onades que li espeteguen a les galtes. És el moment d’interpel·lar-se, d’explicar-se, de reivindicar-se: és el moment de perdre’s per després trobar-se. Ara és en un món, i després baixarà a l’altre. De vegades, però, se sent culpable. Culpable de no ser a fora, a l’altra banda. O culpable d’enyorar-se massa (a ella sola). 


2 comentaris:

  1. ¡Hola guapa!
    Hacía tiempo que no leía nada del blog. Me gustan mucho tus reflexiones :) ¡Sigue así! Un beso!

    ResponElimina
  2. Lula! Que bé tenir-te per aquí de lectora :-) Gracias por pasearte por lo que escribo, encantada de saber que te gusta, muchas gracias! Un petonàs

    ResponElimina

Comentaris