dijous, 21 d’abril de 2016

Hamaca

{Apunt ràpid inspirat en una noia que caminava, 
molt de pressa, per Passeig de Gràcia}


Que és primavera, diuen, i als carrers la gent passeja. Volem alliberar-nos dels correus i dels telèfons, però caminem amb pressa per no fer tard a la feina. Les dèries (Per què no em truca? Li agrado? Trobo a faltar la Paula. Un dia d’aquests aniré a la platja. Com t’enyoro, de vegades) queden amagades en algun calaix subterrani. Ara toca engegar l’ordinador, obrir els missatges, respondre trucades... Però al migdia, després de tres o quatre reunions pusil·lànimes, mirem per la finestra i retrobem l’estampa d’un cel ple d’aire: la primavera segueix esperant-nos, a fora, penjada d’un parell de palmeres imaginàries, com una hamaca que ens empeny a balancejar-nos per l’escampall de pensaments que hem tancat amb pany i clau (per no atabalar-nos). 

Ja ho diuen, oi, que la primavera ens convida a retrobar-nos?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris