dimarts, 24 de maig de 2016

13 sentiments (comuns) de la gent de lletres


Ets de “lletres”? Si ho ets, segurament t’identificaràs en alguna de les situacions que recull aquesta llista. L’objectiu és dir en veu alta aquells sentiments o aquelles sensacions que la gent lletraferida sovint viu en silenci i que, potser a partir d’ara, s’atrevirà a compartir... Ens ajudes a ampliar-la?


  1. La il·lusió de contactar amb algú i que t’escrigui un missatge impecable. Amb les comes ben posades, amb els transitius sense preposicions innecessàries, amb les majúscules només on fa falta...

  1. La ràbia que et fa detectar un error (teu!) en un correu electrònic que ja has enviat. El malestar que et provoca veure l’error al mig de la pantalla, sense poder tirar enrere ni fer-lo desaparèixer per art de màgia.

  1. El plaer de rellegir un missatge ben escrit, pel simple fet d’assaborir-lo.

  1. La simpatia automàtica que sents per aquella persona que, en un bar, al metro o al parc, llegeix un dels teus llibres de capçalera.

  1. La inquietud que et generen les circulars de l’escola de la teva filla, i les ganes irrefrenables d’agafar un bolígraf vermell per corregir-ne les faltes. 

  1. La decepció que t’emportes quan, després de passar la nit amb algú que t’ha fet gràcia, reps un whatsapp de bon dia on totes les Q s’han convertit en K  (Bon dia, k fas? kom estàs? vols kdar?).

  1. L’excitació que sents davant d’un ús intel·ligent de les comes. L’efecte (gairebé afrodisíac) de descobrir que algú les col·loca allà on toca i quan toca.

  1. La sensació estranya que t’envaeix cada cop que el teu cap t’envia missatges mal escrits o pronuncia paraules esgarrifoses (la companyia alemana, és un aconteixement important, donem-nos pressa...).

  1. La perplexitat que sovint no pots ocultar quan als mitjans de comunicació hi detectes faltes d’ortografia a manta sense que mai no salti cap alarma.

  1. La il·lusió que et fa veure un ordinal ben escrit (1r, 2n, 3r, 4t), un FINS AL (amb la A) a l’aparador d’una botiga o un SI US PLAU en un rètol qualsevol del barri.

  1. La resignació que, des dels 18 anys, t’acompanya quan algú et diu que amb les bones notes que treies hauries pogut estudiar qualsevol altra cosa (referint-se, evidentment, a “qualsevol altra cosa de ciències”).

  1. L’alegria sobtada quan, entre la multitud, topes amb persones amb sensibilitat lingüística que juguen amb el llenguatge per comunicar-se i divertir-se.
  2.  La solidaritat innata amb aquella gent que, com tu, de jove volia escriure i per això va cursar filologies, humanitats o carreres de periodisme sense imaginar-se que acabaria redactant notes de premsa per a empreses de logística, fent notícies de successos o ensenyant els diftongs i els hiats en una acadèmia sense vistes. 

[Article publicat a Núvol el 22 de maig de 2016]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris