diumenge, 1 de maig de 2016

Sobre el Dia de la Mare


Eps, que és el Dia de la Mare! Ja heu anar a buscar un ram de flors, una colònia o un fulard? Si encara esteu dubtosos, podeu passar pel supermercats Alcampo, on han destinat un parell de passadissos per a regals especialment pensats per a elles (les mares): aspiradores, batedores, paelles i fins i tot baietes. Tot plegat, etiquetat de color rosa i a preus promocionals.
Passant molt ràpidament per sobre del sexisme que es desprèn, evidentment, d’això de pressuposar que els productes de neteja són opcions que faran felices aquelles dones que són mares (però que un supermercat mai no proposaria ―o fins ara no ha proposat― com a idees de regals per a un pare), el que és innegable és que el Dia de la Mare ha esdevingut una jornada especialment hipòcrita i enganyosa, a banda d’una estratègia comercial.
Està molt bé que es reconegui la tasca que, en aquest cas, fan les mares (els 365 dies de l’any, no tan sols el primer diumenge de maig), però fer-ho a través d’una diada que enalteix només una idea de la maternitat és no jugar net, la veritat.
El Dia de la Mare seria fabulós i fins i tot entranyable en una societat on realment es tingués cura i es valorés la tasca reproductora i de criança. En una societat on els permisos per maternitat no es limitessin a la salvatjada de 16 úniques setmanes, on les dones no haguessin de patir per perdre la feina un cop es queden embarassades, on no haguessin de patir per no aconseguir una feina pel simple fet de ser dones i poder-se quedar embarassades, on no haguessin de patir per haver d’incorporar-se a la feina quan els nadons encara són massa petits per deixar-los a casa. On els horaris laborals permetessin una conciliació real, on els permisos fossin compartits i on no fos sempre la dona qui hagués de tenir el sou més baix i les menors possibilitats de promocionar-se.
El Dia de la Mare tindria un sentit bonic, potser, si les dones poguessin rebre una educació sexual que els permetés conèixer els seu cos, sense tabús ni escàndols. On la menstruació no fos només quelcom a amagar sinó a comprendre, on la sexualitat no fos fal·locèntrica, on el dret a avortar de manera lliure i segura fos una evidència, on les dones que no volguessin ser mares no haguessin de justificar-se una vegada i una altra.
El Dia de la Mare faria il·lusió si la maternitat no s’entengués només com aquella condició natural que converteix la dona en un ésser abnegat, dòcil i amable, sense més aspiracions que tenir cura dels altres. On les dones no haguessin de viure (fins i tot després d’un embaràs) sota els efectes d’una pressió estètica bestial. On l’episiotomia no fos una pràctica habitual i sovint prescindible. On en el postpart la quarantena no fos l’única fita.
El Dia de la Mare estaria la mar de bé si a les escoles bressol públiques hi hagués prou places i als centres d’educació primària no es tanquessin línies de P3 a manta (ja sabem que això es fa a les escoles públiques, no a les concertades ―subvencionades amb diners públics, d’altra banda―). Si als manuals de criança a més del benestar de l’infant també es tingués en compte el de les mares (sempre invisibilitzades). Si les ciutats estiguessin preparades per viure-hi amb criatures. Si la criança fos una tasca amb reconeixement social. Si no es qüestionés les mares que decideixen no donar el pit, ni les que alleten fins als tres anys, ni les que ho són sense tenir parella o fora del marc de la família “tradicional”.

El Dia de la Mare, estaria molt bé, la veritat, si a la dona se la tractés, sempre, com una persona que té dret a viure dignament i amb llibertat.


[Article publicat a Núvol el 29 d'abril de 2016]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris