dijous, 26 de maig de 2016

Totes dues


Aquesta nit volies agafar les estrelles. És de nit aquí dalt, deies. I saltaves. I reies. I els teus ulls mirant enlaire, cercant estels, eren tu ni ho sospitaves una fiblada deliciosa de ganes boges d'estimar-te (i de tenir-te sempre com ara, entre els meus braços, respirant-te).

Fascinada, alçaves les manetes i et converties en la constel·lació més tendra, en la més salvatge, en la més menuda. El teu món se'ns enduia rodolant fins a la lluna, a totes dues... I a l’univers ―n’estic segura― només hi érem tu i jo (i el cel).




1 comentari:

  1. Encara visualitzo aquest moment per uns vinocles. Mare i filla quina felicitat les dues.

    Un petó.

    Marina

    ResponElimina

Comentaris