diumenge, 31 de juliol de 2016

#ManifestOSLD


De vegades a Twitter hi passen coses boniques. Fa poc més d’un mes, un grup de dones vam posar-nos en contacte per aquesta xarxa per compartir la nostra indignació pel programa .Cat (aquí en parlava), que un cop més celebrava una tertúlia sense donar veu a cap dona. Des del sofà de casa i davant de la pantalla, vam ser moltes les que vam piluar amb l’etiqueta #Onsónlesdones per denunciar la invisibilització femenina als espais d’opinió dels nostres mitjans. I va ser justament aquesta etiqueta —ja feia temps que corria per la xarxa— la que va servir per reconèixer-nos i organitzar-nos en un grup privat, on primer érem mitja dotzena i on avui ja som una cinquantena de dones de diversos perfils i edats.

Entre totes, vam decidir actuar, passar a l’acció i impulsar el col·lectiu On són les dones per intentar capgirar una realitat que ens resulta injusta, que ens discrimina i que perjudica el conjunt de la societat. Vam obrir un blog, vam inciar un seguiment diari de mitjans per quantificar els percentatges d’opinadores i opinadors, vam crear comptes a les xarxes socials, vam publicar articles en mitjans... I ahir, a la fi, vam presentar públicament el nostre manifest al Col·legi de Periodistes de Catalunya en un acte que va tenir una acollida espectacular.

La convocatòria va tenir tan èxit que a la sala no s’hi cabia i va caldre habilitar un segon espai per seguir la presentació en streaming. Entre el públic, un munt de cares conegudes, mentre a la xarxa #ManifestOSLD esdevenia trending topic dins l'àmbit català. Les adhesions al manifest (ja l'heu signat, per cert?) van superar totes les expectatives i no paren d'augmentar. 

Avui, que és el nostre endemà, la campanya On són les dones és notícia amb un missatge inconfusible: volem uns mitjans on la nostra opinió també compti, que no ens infrarepresentin i on a les tertúlies, per exemple, sigui possible sentir-hi la veu de persones que no encaixin amb el prototip homogeni de tertulià mascle de mitjana edat. Que la societat, per sort, és molt més diversa i plural! I no ens cansarem de constatar que si conformem el 51% de la població no és just que només siguem presents en el 20% de les columnes d’opinió dels diaris, les tertúlies i els debats de ràdio i televisió. No hi ha cap excusa per justificar un biaix tan gran.

Ahir a la tarda, la presentació del manifest va ser emocionant. Totes sabíem que era un dia especial i que sortia a la llum una feinada de setmanes que, a partir de tuits particulars, ha acabat articulant una autèntica xarxa de treball col·laboratiu i horitzontal. Perquè no calen líders, de vegades. Perquè on no hi arriba una, segur que hi pot arribar una altra. Perquè la sororitat és fantàstica i esdeveniments com el d'ahir ho deixen clar. 


De vegades a Twitter hi passen coses boniques, i tant! 

dissabte, 9 de juliol de 2016

Grues


La grua estàtica, a l’horitzó, redefineix el paisatge. S'alça en un descampat on hi fan pisos que s’ompliran de gent que comprarà mobles i tovalloles i espelmes, i que penjarà roba humida en estenedors que es pleguen. Dins les totxanes que ara s'amunteguen hi haurà històries, com n’hi ha al pis de sota i al terrat del dalt, i com n’hi ha hagut a les cases escrostonades del carrer de baix.

Fa massa calor i el solar és ple de pedres. Quan caigui la nit, un grup de joves saltarà la tanca i farà una rotllana sota la grua i la lluna estiuenca. Riuran, xerraran, i somiaran viatges que els semblen perfectes. 

D’aquí a uns mesos el solar on ara seuen ja no serà cap solar on poder seure. Serà part del passat, com les seves converses. I amb el temps, les grues escampades per les ciutats els faran reviure (sense poder evitar-ho) la sensació de tenir el cap a les estrelles.