dissabte, 9 de juliol de 2016

Grues


La grua estàtica, a l’horitzó, redefineix el paisatge. S'alça en un descampat on hi fan pisos que s’ompliran de gent que comprarà mobles i tovalloles i espelmes, i que penjarà roba humida en estenedors que es pleguen. Dins les totxanes que ara s'amunteguen hi haurà històries, com n’hi ha al pis de sota i al terrat del dalt, i com n’hi ha hagut a les cases escrostonades del carrer de baix.

Fa massa calor i el solar és ple de pedres. Quan caigui la nit, un grup de joves saltarà la tanca i farà una rotllana sota la grua i la lluna estiuenca. Riuran, xerraran, i somiaran viatges que els semblen perfectes. 

D’aquí a uns mesos el solar on ara seuen ja no serà cap solar on poder seure. Serà part del passat, com les seves converses. I amb el temps, les grues escampades per les ciutats els faran reviure (sense poder evitar-ho) la sensació de tenir el cap a les estrelles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris