dimecres, 10 d’agost de 2016

Llet freda


Suques galetes dins un got de llet freda, dreta a la vora de la finestra oberta. Quin vent hi fa a fora, feia temps que no veies tants llampecs. És mitjanit i la tempesta t'ha despertat (en tots els sentits). Plou massa i l'aigua comença a esquitxar-te, però no vols tancar la finestra, t’agrada que les cortines es belluguin amb aquest aire de rebel·lió domèstica. A les cases del davant les persianes s’abaixen, els llums s’apaguen i el dia es reclou en el mateix ritual de sempre. De tant en tant, però, les rodes d’un cotxe obrint-se pas entre els bassals t’indiquen que malgrat la quietud del teu refugi a fora la vida segueix fent de les seves. Amb la mirada clavada a l’aigua, penses que en algun racó de la ciutat hi ha gent que mira les estrelles, que s’enamora, que s'estima o que s’enyora... I imagines corredisses sota la pluja, paraigues que regalimen, missatges que no s'envien i pells que es descobreixen.

Tens els peus molls i la samarreta xopa. La llet, ara, et sembla (encara) més freda.

2 comentaris:

Comentaris