dissabte, 25 de juny de 2016

La plaça


Un viatge en tren, al matí, d'hora. El vagó que trontolla, el sol que s'alça, els braços que es toquen. Que bé callar i no dir res i saber que s'estan dient coses i que no passa res. Tenir-se a la vora i somiar desperts.

A la ciutat un metro amb gent amuntegada que ens fa estar drets. I després una plaça i un rellotge i unes campanes. Dinem, i tot és bo. Riem. I et faria un petó.

Demanem cafè i remenem les tasses. Que bonica, la plaça! I les paraules i les cases i les mirades i els arbres. Sembla que la vida s'hagi aturat a contemplar-nos. De mica en mica, els sentits s'eixamplen...


(...)


És hora d'anar-se'n.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris