dijous, 29 de setembre de 2016

Per hipòcrites, vostès! (també)


Sorprèn veure amb quina alegria i facilitat tothom s’ha apuntat a compartir el vídeo de promoció del Saló Eròtic de Barcelona. Caram, quin èxit. El vídeo diu que som un país d’hipòcrites i de reprimits. I per això, suposo, qui l’ha compartit ho ha fet per reafirmar-se com una persona alliberada, moderna i que viu el sexe sense tabús. Mmhhh, però aquí hi ha alguna cosa que no encaixa, o que trontolla estrepitosament.

Resulta que el Saló Eròtic és un espai on, en una gran majoria, hi acudeixen homes i on la major part d’espectacles estan pensats per satisfer-los a ells. O, si no ho volem dir així, estan pensats, doncs, per reproduir un model de sexualitat on el desig es mesura segons el plaer dels homes i on el coit (en mil postures impossibles) sembla ser el primer. A les imatges dels voltants dels escenaris, de fet, sempre s’hi pot veure una munió d’homes excitats que fotografien i enregistren les performances. De dones, fixeu-vos-hi, n’hi ha moltes menys.

Si consultem el web del saló i mirem quina és la programació, descobrim que en pràcticament totes les propostes se’ns mostra una dona (bé, el seu cos) com a producte-esquer. En gairebé cap activitat el que se’ns ensenya és un home (menys en la zona dedicada als gais). També crida l’atenció que en aquesta mena de salons eròtics hi hagi, de vegades, dones que s’ofereixen a copular amb el màxim d’homes possibles: els visitants poden pujar a l’escenari i tenir-hi relacions sexuals (en el llenguatge de la indústria mainstream això es tradueix en penetracions sistemàtiques)Fa poc, al festival eròtic de Portugal una actriu porno batia el rècord d’haver “estat” amb 700 homes en només 48 hores (i llegeixo que el rècord Guiness el té l’americana Lisa Sparks, que en un sol dia va satisfer 919 homes). És “curiós” que en cap festival com el de Barcelona hi hagi una funció que consisteixi a tenir un home a dalt de l’escenari oferint-se a proporcionar orgasmes a les dones. No, això no toca. De fet, tampoc deu ser casual que el mateix director del saló també sigui un home (Juli Simón).

Resulta que el patrocinador oficial de l’esdeveniment és Apricots, una cadena de prostíbuls de Barcelona ("Queremos ser tu marca de puterío", diu l'eslògan). Al web del Saló Eròtic hi ha un enllaç directe a la seva pàgina dins de la secció d’informació d’interès. A Apricots, evidentment, qui hi va també són homes, com al saló. Les dones hi són, però amb un rol ben diferent: són cossos en venda que qui vol pot comprar i fer servir per al seu plaer. En aquest cas, l’amo del negoci també és un home. Es diu Alberto Javier Martínez i a internet és fàcil trobar-lo en un perfil on explica que és un “empresari amb una dilatada experiència en el món de la prostitució”. Ven cossos de dones i ho té muntat la mar de bé: al web, que realment té un disseny molt atractiu, l’usuari pot seleccionar les noies com si comprés per eBay. Les té classificades per categories: rosses, grassonetes, mulates, madures... També es poden triar per nacionalitat: romaneses, veneçolanes, russes, libaneses, cubanes... Crida l’atenció que gairebé totes siguin de països més pobres que el nostre, però potser també és casual, això. I en un altre dels menús de cerca el web et deixa seleccionar les noies segons els serveis: francès natural, sexe anal, gola profunda... En un banner ben vistós al centre de la pàgina s’hi llegeix: Francès facial complet. Aquestes noies volen les vitamines que té la teva llet!




No cal dir que el contacte que es doni entre les dones del catàleg i els puters de torn es basarà en una relació de poder, on qui mana sempre seran ells, que són qui posa els diners. Fes-me això, ara això altre... I ara deixa’t fer això, que a mi em va bé.  Tot molt igualitari, vaja. I més en una societat on els homes tenen més poder que les dones i on les violències cap a elles (nosaltres) es perpetuen i es normalitzen de manera evident [1].

En fi, i per resumir. Que de transformador aquest vídeo viral no en té res. Perquè si realment volem ser una societat alliberada el que ens fa falta és alliberar-nos de tot aquest imaginari misògen en què les dones s’entenen com un objecte per passar-ho bé i que no demana res. El dia que el Saló Eròtic (per què no n’hi diuen pornogràfic, per cert?) hi hagi tants homes com dones fent cues per veure funcions on també es tingui en compte el seu plaer potser alguna cosa haurà canviat, no ho sé... (personalment em costa entendre el sexe com a espectacle i a canvi de diners). Però en tot cas, si ser una societat avançada i desacomplexada consisteix a promocionar festivals on a les dones se’ns representa com a nines inflables per alimentar fantasies troglodites mentre una empresa intenta captar puters, és que les coses no van gens bé.


PD: El vídeo també l'ha dirigit un home, de nom Carles Valdés. 




[1] Interessant recordar que el 98% de víctimes de l’explotació sexual al món són dones, i no homes. O que en els casos de violencia dins de la parella, en el 90% dels casos l’agressor és ell.