dissabte, 4 de febrer de 2017

Sabates fugisseres


Entre l’asfalt i el fred, un caminet que creua el descampat. És un tros d’herba oblidat enmig dels cotxes i els passos zebra, una ruta que han obert les sabates fugisseres, les que de tant en tant s’escapen del gris obligatori i en desafien (una estoneta, una miqueta) l’absurditat.
El seu traçat és dèbil, desdibuixat en alguns trams. Esquives els bassals i, sota les soles, hi notes pedretes i closques de cargols que esclafes sense voler-ho (crec! ai, quin mal que et fa).
A banda i banda del camí, esperances xopes de boira, pensaments esquitxats de fang. I al capdavall, altre cop els semàfors, les voreres i els quatre arbres plantats allà on s'ajacen els contenidors del plàstic. El sol ja s'apaga i la ciutat, cada dia més cansada, aviat encendrà els fanals. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris