divendres, 24 de març de 2017

Riures


Ni tan sols quan tot sigui feixuc i gris i res tingui cap sentit deixarem que ens esborrin les ganes de creure que el món pot arribar a ser com ens agradaria veure’l. I entre les guerres d’egos i les empentes, de la gent que no entenem i de la que preferim no entendre, de les agendes i la burocràcia i els correus indexifrables que rebem sense voler rebre, seguirem cercant racons per perdre’ns. I ens buscarem dins les escletxes oblidades per confessar-nos les pors (i les esperances), per fer broma, per celebrar-nos, per pensar-nos en veu alta, per beure cervesa i menjar xocolata. I ens farem pessigolles, si cal. I riurem, i tant. Però que ningú no s’enganyi: els nostres no són riures de resignació o estupidesa. Els nostres, són riures en peu de guerra.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris