divendres, 1 de setembre de 2017

A l'ermita, una guitarra


Als peus dels Pirineus, en un poble que cada dia trobes més bonic, hi ha una ermita on aneu sovint. El camí fins a ella t’agrada, hi ha estones de baixada, de pujada, de fressa de riu, de paisatges immensos que (mai) no et cansen.

Un divendres d’agost a la tarda, hi pugeu. És a punt de ploure: al damunt dels vostres caps, un cel negríssim i un vent amb ganes de rauxa. No ho teníeu previst, d’arribar-hi, però una veïna us explica que aquest vespre hi fan “una mena d’espectacle”. Les vacances són bones, sobretot, perquè ens fan lliures d’horaris, perquè les coses passen, sense més.

A l’era del davant de l’ermita, quatre cadires i tot de gent asseguda a l'herba. Un parell de rapsodes reciten poemes. Els núvols ja no aguanten més el xàfec i entreu a corre-cuita dins la capella. Seieu als petits bancs de fusta i, just davant l’altar de pedra, hi trobeu un noi jove amb una guitarra. Va descalç, i la imatge dels seus peus nus sobre el terra de seguida t’atrapa. Des d’una senzillíssima cadira de fusta plegable, es presenta. Es diu Izan Rubio i és músic. I així, sense més preàmbuls (no fan cap falta) es posa a tocar la guitarra clàssica.

És aleshores quan dins d’aquest temple romànic, a la falda de la Serra Cavallera, als peus del Taga, tot transcendeix i (d'una manera absolutament inesperada) no pots evitar emocionar-te. No coneixes cap de les peces que interpreta, només et sonen alguns dels compositors que anomena (Granados, Llobet, potser Tàrrrega...), però la delicadesa del seu art t’aclapara.

Perds la noció del temps, del cos, de l’espai... I els acords del guitarrista descalç es transformen, tot d’una, en un mirall (un mirall que no enganya, i que et pessiga l'ànima). És, penses, com si les notes i les veritats callades et bufessin, suaument, les galtes. I sense oposar-hi cap resistència, somrius assaborint la felicitat elèctrica d’uns instants en què, dins de la teva ermita preferida, et retrobes un cop més, una altra vegada!amb la bellesa, cara a cara.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris