Ara que hem conegut els missatges masclistes que corrien
pel mòbil d’un diputat —que, per cert, deuen ser els mateixos que circulen pels
de molts altres polítics, empresaris, periodistes, congressistes o directors de
pel·lícules— potser és un bon moment per parlar de l’ús que moltíssims homes
fan del Whatsapp com a eina per burlar-se de les dones.
Fa uns dies, coincidint amb el 8M, deambulaven per la
xarxa un munt d’acudits masclistes que, a mode de rabieta, pretenien ridiculitzar
el moviment feminista i situar la dona dins la casella d’ésser submís i sense
capacitat d’agència. Són les “bromes” que ja no queda bé fer als bars, per
sexistes, però que a través de l’anonimat, el coratge i la pretesa informalitat
que ens brinden les tecnologies més d’un s’atreveix a enviar, sobretot en grups
de Whatsapp integrats exclusivament per homes (heterosexuals). En aquests grups
també hi són habituals les fotografies i els vídeos pornogràfics en què
apareixen noies maltractades, humiliades o vexades per homes que les tracten
com a objectes sexuals.
Aquestes formes virtuals de violència i masclisme estan
d’allò més normalitzades i sota la màscara de “l’humor” s’han convertit en
quotidianes: els continguts s’envien i s’obren a molts dispositius a qualsevol
hora i sota qualsevol pretext. I la seva alta càrrega misògina, de fet, es fa
servir com a eina socialitzadora dins les dinàmiques dels xats, com a excusa
“graciosa” per trencar el gel, iniciar una conversa o preguntar quins plans hi
ha.
Una figura clau d’aquest fenomen és la d’aquells usuaris
que actuen com a principals emissors d’aquests missatges entre els seus
contactes. Segons s’ha vist, es tracta d’homes que necessiten reivindicar-se
com a mascles alfa i sentir-se admirats pels altres, que tenen una baixa autoestima
i creuen que a través d’aquesta pràctica reafirmen la seva virilitat. Però aquests
personatges no són els únics que hi intervenen: també ho fan aquells que quan
disposen de les imatges s’afanyen a comentar-les, aplaudir-les i reenviar-les.
Ara que tants homes han demanat quin havia de ser el seu
paper a la vaga del 8M, que tants homes han assistit a la manifestació, que
tants homes han declarat el seu
compromís amb la igualtat... seria bo preguntar-los què fan quan a les seves
pantalles hi arriben continguts misògins. Per a tots aquells que pregunten com
poden sumar-se a la causa feminista sembla de sentit comú proposar-los que
siguin capaços de prendre partit, en això de combatre el masclisme, i demostrin
el seu rebuig cada vegada que els caigui a les mans un missatge d’aquestes
característiques. Que siguin prou valents per explicar als seus camarades que
propagar aquesta mena d’artilleria no és ni guai
ni modern ni progre, sinó masclista.
Que s’adonin que callar els fa còmplices de la maquinària que perpetua i
legitima les violències contra les dones. Que assumeixin la seva part de
responsabilitat en aquesta lluita. Contribuiran, aleshores sí, a construir una
societat més justa, més igualitària i, per descomptat, menys hipòcrita.
[Article publicat a El Periódico el 15 de març de 2018]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comentaris