Pàgines

dissabte, 25 de juny de 2016

La plaça


Un viatge en tren, al matí, d'hora. El vagó que trontolla, el sol que s'alça, els braços que es toquen. Que bé callar i no dir res i saber que s'estan dient coses i que no passa res. Tenir-se a la vora i somiar desperts.

A la ciutat un metro amb gent amuntegada que ens fa estar drets. I després una plaça i un rellotge i unes campanes. Dinem, i tot és bo. Riem. I et faria un petó.

Demanem cafè i remenem les tasses. Que bonica, la plaça! I les paraules i les cases i les mirades i els arbres. Sembla que la vida s'hagi aturat a contemplar-nos. De mica en mica, els sentits s'eixamplen...


(...)


És hora d'anar-se'n.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentaris